Conclusió

Carles Fiter

El cop d’estat de Primo de Rivera el coneixia vagament. Això m’ha portat a treure la pols als apunts de segon de batxillerat, a tenir una idea del que va ser i a partir d’aquí aprofundir en el fenòmen. Aquesta vegada, però, ho he aprofundit relacionant-ho amb un diari, que m’ha permès aprendre el fenòmen des d’un punt de vista diferent i alhora més interessant. Llegir el que passava en aquell moment tal i com ho vivien els membres del diari La Publicitat, permet imaginar-te molt millor la situació i també entendre-ho millor.

Sobretot m’ha agradat molt el diari La Publicitat ja que, tal i com va dir Espinet al seu dia, és un diari molt semblant a l’Ara, el qual m’agrada molt com a diari. A més, també em sorprèn i em fascina alhora, el sentiment catalanista que tenen els membres del diari enfront una dictadura que té molt clar vetllar per la unitat peninsular i que per tant, suposa anular tots aquells elements que l’impedeixin.

Laia Toldrà

Dur a terme aquest treball m’ha servit per entendre millor què és el que va passar el 13 de setembre de 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera. Que haguem treballat el fet a través d’un diari, m’ha permès veure l’esdeveniment d’una manera molt més pràctica de com l’havia tractat abans en les classes d’història. A més, he entès com la gent va viure aquest moment, després d’una època força llarga d’agitació social i de lluita de classes, sobretot, pel que fa a la societat catalana. També m’ha resultat curiosa la posició dels redactors del diari La Publicitat, que té una ideologia política republicana i catalanista, ja explicada en l’apartat de relació del diari amb el context cultural, així com la manera de disposar les notícies al llarg del diari.

Veient les informacions que van publicar els diferents diaris, he pogut comprovar la diversitat d’opinions, els diferents enfocaments i tractaments de la notícia i que arrel de les ideologies de cada diari hi dedicaven més espai o menys al que estava passant a Barcelona o a Madrid.

Ángela García Romero

Abans de realitzar aquest treball, jo podria haver estat perfectament una de les noies que apareixen al vídeo de presentació, que no tenen cap coneixement del que va succeir el 13 de setembre de 1923. Els meus coneixements sobre el Cop d’Estat de Primo de Rivera no eren més que els que havia obtingut a les classes d’història. Conéixer el tema en profunditat m’ha permès crear-me fins i tot una opinió. El que més m’ha sorprès és que tot i tractar-se d’una dictablanda, la censura de premsa va ser elevada. Molts diaris no es van poder publicar el dia posterior al Cop. El fet d’estudiar el Cop d’Estat des del punt de vista de la premsa escrita m’ha proporcionat una visió molt més àmplia que la que pot donar un simple llibre d’història. Estudiar el Cop des del punt de vista dels mateixos protagonistes ha estat una experiència molt positiva. També m’agradaria afegir que tractar amb el material audiovisual m’ha facilitat molt la comprensió d’aquest esdeveniment.


Max Martí

Fent aquest treball he après moltes coses sobre el cop d’Estat de Primo de Rivera que havia tocat molt per sobre anteriorment. La veritat és que amb l’anàlisi del fet i el diari he adquirit una percepció totalment diferent de la que tenia, ja que no sabia exactament de quina manera s’havia produït i quines conseqüències en van derivar.

A més a més, fent el posicionament sobre la hipòtesi d’Espinet i Tresserras he pres consciència dels canvis produïts a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX, i he pogut entendre molt millor com mica en mica es va anar gestant una societat-cultura de comunicació de masses dins del territori català. M’ha semblat molt interessant endinsar-me en aquest procés, ja que m’ha permès entendre la modernització i la implantació d’un ecosistema cada cop més global i modern.

En relació al nostre treball, he pogut comprovar que el cop d’Estat no suposà un retrocés massa important en el progressiu desenvolupament de la societat civil i les millores del territori, com sí que ho va ser la barbàrie franquista. El cop d’Estt primorriverista va ser un simple obstacle que no va impedir que durant la Segona República Catalunya adquirís les característiques d’una autèntica SCCM.


Laura Herrero

Una vegada finalitzat el treball sobre el cop d’Estat de Primo de Rivera he pogut extreure les següents reflexions:

Aquest fet històric no és la primera vegada que l’he estudiat, però sí que ha estat el primer cop que l’he analitzat a fons. 

En primer lloc he esbrinat que el procès del Cop d’Estat havia estat molt diferent del que jo em pensava; es va redactar un manifest firmat pel monarca de l’època i es va instaurar la dictatura. Aquest procès distava molt del que jo pensava ja que m’imaginava el mateix ritual que el 23-F.

En segon lloc, la construcció d’aquest blog que requereix el coneixement de tots els tipus de contexts, m’ha servit per perfilar la situació de Catalunya durant el primer terç del segle XX, des de totes les vessants.

En tercer lloc, el fet de cercar un diari del segle XIX i principis del segle XX ha suposat adquirir un coneixement més profund sobre la premsa d’aquella època i la manera en que comunicaven la situació del moment.

Per últim, l’elaboració d’aquesta pàgina ha estat molt positiva per a tots, ja que hem relacionat dos de les ciències que més importants considero: la història i la comunicació.


Carla Galvany


En aquest treball he pogut combinar dues de les meves passions: la història i el periodisme. "Comunicant un cop d'estat" és un blog que hem creat tots junts amb l'objectiu d'aprofundir sobre el cop d'estat de Primo de Rivera, que va sacsejar Espanya el 13 de setembre del 1923.
D'altra banda, a part de conèixer una mica més d'aprop com va succeir aquest fet històric, he pogut apropar-me a la premsa de l'època. Concretament, hem treballat amb el diari La Publicitat, un diari catalanista que ens ha servit de font per poder dur a terme la investigació.
Finalment, al ser una de les administradores del blog, aquest treball també m'ha ajudat a desenvolupar una mica més els meus coneixements pel que fa a la utilització de les noves tecnologies.