Introducció al diari
El diari La Publicidad va ser fundad el 25 de Febrer de 1878 amb Eusebi Corominas al front. Era una publicació diària editada en castellà i tenia la seva redacció i impremta al carrer de Barberà de Barcelona.
Fins l’any 1922, que va adquirir el diari el partit catalnista Acció Catalana, el diari la Publicidad va passar per diver-ses mans, i per tant, va arraigar-se a les ideologies dels seus dirigents.
Així doncs, l’any 1922, es canvia el nom del diari i es nomena “La Publicitat”, i Lluís Nicolau Olwer és el director de la publicació. Tot i que el diari sobreviu a la dictatura de Primo de Rivera, el seu propietari es veu obligat a exiliar-se a França l’any 1924 degut a la repressió del règim.
Els fets d’Octubre de 1934 van suspendre la publicació escrita, i definitivament amb l’entrada de les tropes Franquistes a Barcelona, el gener de 1939, el diari La Publicitat desapareix.
Relació contextos
- POLÍTIC-IDEOLÒGIC
El diari La Publicitat prové de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad. Aquest es va transformar quan va ser adquirit pel partit polític Acció Catalana. El diari barceloní, adquirit pel nou partit, va ser catalanitzat del tot i es convertí en defensor del ideari d’Acció Catalana.
Acció Catalana estava formada per els disconformes de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i pels antic catalanistes republicans. El partit volia aglutinar el catalanisme no separatista. Aquest partit, com gairebé tots els de l’època, necessitaven una publicació per propagar la seva ideologia.
Per això, el 1922, Acció Catalana va adquirir el diari La Publicitat. Inicialment va ser dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer fins que va estar obligat a exiliar-se per la dictadura de Primo de Rivera. Nicolau d’Olwer participà en la creació d’Acció Catalana, concretament, va ser-ne membre del consell central abans d’exiliar-se. Un cop exiliat va establir-se a Ginebra i va actuar a prop de la Societat de Nacions en defensa de Catalunya. Acció Catalana des de l’octubre del 1923 va condemnar el nou règim i va impulsar un document de greuges, signat per Massó i Llorens adreçat a la Societat de Nacions (abril 1924)
Cal destacar que el diari va aconseguir mantenir el seu to catalanista durant la Dictadura de Primo de Rivera, per això, es parla de La Publicitat com un dels principals òrgans del catalanisme.
El diari La Publicitat anava adreçat a un tipus de lector burgès catalanista. Això es posa de manifest en la portada del dia del cop d’Estat (13 setembre 1923) en la columna titulada “El Dejuni de la Política” quan diu que la missió primordial de La Publicitat ha de sostenir una causa patriòtica.
Pel que fa al context internacional polític-ideològic, s’ha de tenir en compte que en aquell moment a Europa, més concretament a Itàlia i Alemanya, estaven sorgint el feixisme i el nazisme. El 1922 el feixisme s’implanta a Italia, per això Primo de Rivera es reuneix amb Mussolini i pretèn importar el model polític a Espanya.
- SOCIAL
La societat d’aquell moment vivia un període de gran agitació i confrontació social, però també de transformacions.
El segle XX des del seu inici ha estat caracteritzat per una sèrie de conflictes que han provocat la intensificació de tensions socials i la lluita de classes. El període va començar amb la Setmana Tràgica, on la societat obrera catalana, descontenta amb el govern espanyol es va rebel·lar aixecant barricades i cremant esglésies i convents. Continuant amb la creació de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) que va intensificar l’agitació social, afirmant la voluntat d’associacionisme. I, sense oblidar la tensió i l’espiral de violència que va provocar el pistolerisme i la vaga de la Canadenca, motivada per l’acomiadament de diversos obrers per estar sindicats.
L’estat de la població en un període d’acció reacció entre classes era de descontentament i d’ira i cada cop l’enfrontament entre obrers i empresaris era més intens. Es va iniciar una sèrie d’atemptats i assassinats que van desembocar en un màxim terror als carrers.
Aquest ambient conflictiu, especialment després de l’assassinat del cap del govern Espanyol, Eduardo Dato, per anarquistes catalans a Madrid, va propiciar un cop d’estat el 13 de setembre de 1923 per la mà de Miguel Primo de Rivera, que va comptar amb el suport del rei Alfons XIII.
La ressentida societat catalana va haver de conviure amb les mesures dràstiques de la nova dictadura que va eliminar les institucions democràtiques i va iniciar una ferotge repressió de les organitzacions sindicals. Va suprimir la Mancomunitat i va prohibir l’ús del català i la senyera. A més, es van clausurar institucions com l’Orfeó Català i inclús el F.C Barcelona va estar suspès durant sis mesos.
Pel que fa a les millores urbanístiques Barcelona n’és un bon exemple, ja que en motiu de l’Exposició Internacional de 1929, celebrada a Montjuïc es van fer una sèrie de millores a la ciutat comtal com la urbanització de tota la zona de la Plaça d’Espanya, la construcció de pavellons, la construcció del Metro de Barcelona, inaugurat inicialment el 1924 i ampliat el 1926 amb el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya, que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l’exposició, la construcció d’un funicular per accedir fins al cim de la muntanya, així com un Transbordador aeri per accedir-hi des de la Porta de Barcelona, encara que va ser inaugurat més tard, concretament el 1931, enjardinament de places, la urbanització de Plaça Catalunya, la prolongació de la Diagonal... També es va millorar l’asfalt dels carrers i les cloaques, van instal·lar-se lavabos públics i es va substituir la il·luminació de gas per l’elèctrica. A més, la mostra va deixar nombrosos edificis i instal·lacions, alguns dels quals s’han convertit en emblemes de la ciutat, com el Poble Espanyol o l’Estadi Olímpic. Per últim van millorar-se les comunicacions de la ciutat, amb la construcció de l’aeroport del Prat, la supressió dels passos a nivell dins de la ciutat, la millora dels enllaços amb els barris perifèrics de la ciutat, el soterrament del tren de Sarrià (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i la electrificació dels tramvies públics.
Aquesta sèrie de millores van comportar una forta demanda de llocs de treball, provocant un augment de la immigració cap a la ciutat comtal des de tot el país. L’augment de la població va propiciar la construcció de barris obrers, encara que va suposar conflictes de xocs culturals i de mentalitats col·lectives. La cultura popular rural va ser parcialment readaptada a les necessitats de la cultura industrial.
En aquest període la població viu un impuls d’alfabetització, fet que afavoreix a la comunicació de masses i a les tasques propagandístiques dels mitjans de comunicació.
Catalunya rep un gran flux de diners i de població, com a mà d’obra abundant i barata de les industries que s’instal·len a Catalunya finançades per altres regions d’Espanya gracies al proteccionisme.
L’any 1920 Catalunya té una població de 2.365.000 habitants.
Certs canvis a la societat catalana
- Augment de les tensions i agitació social.
- Societat catalana revolucionada.
- Impuls de l’alfabetització, que afavoreix la comunicació de masses i la tasca dels mitjans de comunicació.
- Voluntat d’associacionisme.
- Cultura popular rural adaptada a la cultura industrial.
Canvis urbanístics i demogràfics
- Exposició de 1929.
- Millores urbanístiques a Barcelona: urbanització de zones, enjardinament de places, construcció del Metro, de l’aeroport, prolongació de la Diagonal...
- Augment de la població.
- Demanda de llocs de treball.
- L’any 1920 Catalunya té una població de 2.365.000 habitants.
El diari La Publicitat va ser publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedeix de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició per part del partit polític Acció Catalana.
Va ser dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer fins que va ser obligat a exiliar-se justament per la Dictadura de Primo de Rivera.
La Publicitat és un diari editat per la burgesia republicana que connectava amb el públic lector catalanista i avançat, jove i seguidor d’una cultura més lliure. Va convertir-se en el principal òrgan del catalanisme intel·lectual. Van col·laborar-hi els millors escriptors dels Països Catalans i s’hi van publicar articles ocasionals dels més destacats polítics, historiadors, especialistes científics i crítics literari catalans. Per tant, La Publicitat rep influències catalanistes i republicanes i fa propaganda de la seva ideologia.
El diari aconseguí mantenir el seu to catalanista durant la Dictadura de Primo de Rivera, però va ser suspès arran dels fets del Sis d'Octubre (1934). Fou substituït per un diari titulat Mirador, sota la direcció de Víctor Hurtado. L'1 de gener de 1935 reaparegué La Publicitat. Durant la guerra civil de 1936-39 els seus tallers foren destruïts pel bombardeig del 18 de març de 1938 i traslladats a un local de la Rambla de Catalunya. L'entrada a Barcelona de les tropes de Franco suposà la seva desaparició definitiva.
Pel que fa al marc internacional, durant la Primera Guerra Mundial, La Publicidad, encara en castellà, va tenir un paper propagandístic força important, juntament amb altres grans diaris com La Veu de Catalunya. En defensa d’un bàndol o d’un altre van dur a terme la tasca amb un contacte directe eficaç amb la població.
- CULTURAL
La Publicitat és un diari amb tendència ideològica i política republicana/catalanista. Tot i que en un principi el diari va ser escrit en castellà, en ocasions incloïa articles en català. Així, doncs, cal deixar clar que sempre ha seguit les aspiracions del catalanisme d’esquerres.
Més tard, l’any 1921, el diari va ser comprat per la Federació Patronal i finalment, l’any 1922, va ser adquirit per Acció Catalana, partit format per antics catalanistes republicans i dissidents de la Lliga Regionalista que volien buscar un mitjà d’expressió per defensar i propagar la seva ideologia. Així, l’1 d’octubre de 1922 La Publicitat, ja catalanitzada del tot publicava en un article titulat Català on si fa la següent declaració: “La tasca que set setmanes enrere un estol de patriotes va emprendre es acomplida. Avui tens a les mans LA PUBLICITAT ja tota catalana...”
La premsa que produeix aquest diari pretén ser innovadora, fresca i desvetlladora, encara que el que expressen és convenient acord amb la seva ideologia.
El diari dedica seccions senceres a la cultura com la d’espectacles, on s’hi publiquen les obres de teatre que es representaran o la de cinematografia, on hi apareix l’anunci de les noves notícies. A part, al llarg de tot el diari es fa una referència constant a la cultura, com per exemple, es parla de poesia, de la festa del pompell, hi ha una crònica de cultura, hi ha el veredicte dels jocs florals de Balaguer i s’expliquen els successos de l’Onze de Setembre en diverses poblacions.
Si partim de la base que la ideologia del diari és republicana i catalanista la relació amb Madrid és evident. En el diari del 14 de setembre de 1923, hi ha tota una pàgina sencera destinada a les accions que estan duent a terme des de Madrid, l’enfocament d’aquesta part és més o menys objectiva, però deixa entreveure les idees del diari. En aquesta pàgina també hi ha un telegrama que el Rei va fer arribar a Madrid. S’insisteix en reiterades vegades la calma que hi ha en aquells moments a Madrid. Com es pot observar La Publicitat és un diari compromès amb la cultura catalana. Malgrat tot, el dia 14 de setembre de 1923, dia següent del cop d’estat de Primo de Rivera, el diari publica una editorial explicant quina és la seva situació davant la censura que s’està executant des Madrid:
“Hi ha, sembla, a Espanya, Govern nou. Hi ha a Catalunya estat de guerra. Hi ha a Barcelona prèvia censura per a la premsa. En aquestes condicions, la nostra ploma de defensors d’un ideal patriòtic queda aturada. Preferim el silenci a l’atenuació de les pròpia veu. Més ens estimem transformar el caràcter dels nostres editorials que aprimar llur sentit per tal que poguessin passar a través dels sedassos (...)”.
En el marc internacional, el diari La Publicidad executava una publicació setmanal anomenada Mirador. Aquest setmanari, gairebé confeccionat pels mateixos redactors que els del diari, tenia un to literari i artístic i era de caire europeu.
- ECONÒMIC
Entre 1898 i 1931, el Sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de 1898, on es produeix la pèrdua de les illes de Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, a pareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat de renovar el país en el terrent econòmic, cultural social i polític.
No obstant, el successiu fracàs de les solucions regenaracionistes de partit conservador i liberal, juntament amb diverses crisis com la de 1917, el pistolerisme i la radicalització de l’oposició va acabar amb la intervenció militar de Miquel Primo de Rivera, l’any 1923.
La premsa escrita començá a desenvolupar-se juntament amb l’inici del naixement de la societat de masses, concretament l’any 1895, tal i com ho apunten Tresserres i Espinet. El diari la Publicitat va començar sent una publicació diària en castellà, i per tant el nom que va rebre en un principi va ser “La Publicidad”.
La Publicidad neix l’any 1878, no és fins 1922 que, en canviar de propietaris, va passar a editar-se en català, i es va reemplaçar el títol per “La Publicitat”.
En les acaballes del segle XIX, quan neix La Publicidad, i durant el primer terç del segle XX es duen a terme trasnformacions econòmiques a Catalunya. Les mesures proteccionistes com la reforma aranzelària de 1891, la tradició industrial catalana i la repatriació de capitals desprès de la pèrdua de les colònies americanes, van suposar un canvi econòmic en el terreny català. El context internacional també va afectar en aquest àmbit, ja que entre 1914 i 1918 es va produir la Primera Guerra Mundial, que va suposar un accelarament en totes aquestes transformacions econòmiques.
El diari la Publicidad, degut a una intensa crisis monetària de la publicació, durant el període de la Primera Guerra Mundial, l’any 1915 és adquirit per els Germans Tayà i Romà Jori. Una vegada finalitzaca la guerra, els Tayà es veuen obligats a vendre’s el diari, i aquest passar a ser propietat de la Patronal, que no podrà vencer la crisi econòmica que travessa el diari. L’1 d’Octobre de 1922, Acció Catalana decideix comprar la publicació i es va convertr en el principal òrgan del catalinsme intel·lectual.
Aquest to catalanista es va mantenir durant la dictadura de Primo de Rivera. No obstant, el seu dirgient Lluís Nicolau va haver d’exiliar-se per aquest motiu. A causa dels Fets d’Octubre de 1934 va ser suspés, i finalment va desapareixer amb la dictadura Franquista, quan les tropes entren a Barcelona el gener de 1939.
El preu del diari, gairebé durant la seva història va ser de 10 cèntims, fins que l’any 1930, va augmentar a 15 cèntims.
- TECNOLÒGIC
La Publicitat va ser un diari d’edició matinal. El seu format era de foli gran (575x420 mm), de vuit pàgines i de set columnes. Les il·lustracions estaven en blanc i negre, i l’any 1923 va incorporar dibuixos al diari. L’any 1920 les estadístiques marquen que el tiratge en milers d’aquest diari és de 85, encara que aquesta xifra va a la baixa durant els pròxim anys fins a la desaparició d’aquest.
Van col·laborar-hi els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila (que va popularitzar els seus cèlebres Fulls de Dietari amb el pseudònim Myself), Jaume Bofill i Mates, Pompeu Fabra (que va publicar les seves Converses filosòfiques), J.V. Foix, Carles Riba, entre d’altres. A més s’hi van publicar articles ocasionals dels més destacats polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. Entre els corresponsals a l'estranger sobresortiren Josep Carner, des de diversos països, Josep M. de Sagarra, des de Berlín, Josep M. Planas, des de París, Josep Pla, etc. Per tant, La Publicitat rep influències catalanistes i republicanes i fa propaganda de la seva ideologia.
En aquest període podem observar que el diari és en blanc i negre. La tipografia és senzilla i les pàgines no inclouen fotografies, encara que no van tardar gaire en utilitzar gravats que fins aleshores eren més propis de les revistes. Els textos estan distribuïts en set columnes, encara que en ocasions alguns articles n’ocupen dues, creant sobre l’estructura general una heterogeneïtat. Pel que fa a les lletres, a la portada hi apareix el nom del diari en lletres mot grans i en les altres pàgines amb una molt més reduïda, en ambdós casos apareix en la part superior del foli.
Els títols dels articles apareixen en negreta i segons la importància que tenen la mida de les lletres és més gran. Alguns els articles estan separats per fines línies. El nom de la secció encapçala la part superior esquerra amb una mida de lletra molt més gran que els títols dels articles. S'hi trobaven les seccions comercials, de l'estranger, política, notícies d'última hora, cròniques i espectacles, apartat de cinematografia i publicitat, però a causa de la situació del país podem observar que just el dia després del cop d’Estat de Primo de Rivera el diari inclou seccions com “El moment actual”.
